body art

En aquesta nova entrada m'agradaria parlar sobre el famós, i polèmic, fotògraf Spencer Tunick.




És famós per les seves fotos de multitud despullada en instal·lacions públiques, i alhora és polèmic per atrevir-se a situar-se en la prima línia que separa allò que és públic d'allò que és privat, el tolerat i el prohibit, la individualitat i la col·lectivitat.




Ha recorregut mig món, i part de l'altre, fotografiant milers i milers de gent que, de manera totalment voluntària, posaven per ell totalment despullats.

Aquí teniu un exemple de quan va anar al glaciar:

Aquestes fotografies han creat tensions i polèmiques, i probablement és precisament això el que busca Tunick a l'idear i portar a terme les seves fotografies: fer una crítica de la societat en què vivim avui en dia, manifestar la seva opinió. Si ens desfem de tot allò que portem a sobre i ens presentem només amb el que som, davant del món tots som iguals.

Per més informació, consulteu la pàgina web d'Spencer Tunick.

poesia visual

Aquesta segona entrada m'agradaria dedicar-la al fotògraf madrileny Chema Madoz, conegut per la seva particular manera de veure el món. Les seves fotografies són petites històries, poesies visuals, que sota la metàfora i l'ironia dels objectes quotidians ens transeten un missatge, sovint crític, sobre la societat actual.




Crec que val la pena passejar-se per tota l'obra d'aquest autor ja que la seva fotografia minimalista diu molt més que allò que ensenya.

Finalment m'agradaria recomanar-vos dos vídeos:

L'obra de Chema Madoz.



Entrevista amb el fotògraf






Si voleu més informació sobre el fotògraf i la seva obra, visiteu la seva pàgina web: Chema Madoz

nuSnu

Aquesta primera entrada m'agradaria dedicar-la a una exposició de fotografia que vaig anar a veure fa uns mesos. L'exposició es titulava nuSnu i estava creada pel fotògraf Joan Porredon.






Es tractava d'unir la nuesa dels cossos amb els nusos d'una corda establint un parel·lelisme entre aquests dos elements, creant així un diàleg molt peculiar i molt significatiu.






Així ho explica l'autor a la seva pàgina web:

" LA VIDA ÉS UNA CORDA QUE NOSALTRES NUEM

El projecte nuSnu és això: visualitzar la concreció d'unes converses entre la persona participant i el fotògraf. Les claus usades per conformar la imatge són ben simples: la corda representa la vida, i els nusos les experiències vitals, ja siguin viscudes, desitjades, positives, negatives... mentre que el cos nu es representa a ell mateix. Per tant, sóm davant d'unes imatges que parteixen d'una veritat biogràfica per tal d'arribar a una altre veritat, la de la lectura lliurement interpretada pel receptor. "

per més informació i per veure la resta de fotos de la seva col·lecció (molt recomanable!)http://www.joanporredon.com/

Clàudia.